Margarida Aritzeta 'encarrega' a la inspectora Mina Fuster investigar un nou cas

El festival Tiana Negra ha acollit la presentació d'Els fils de l'aranya, de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. Es tracta de la segona novel·la i el tercer relat de la sèrie de la inspectora Mina Fuster, després de L'amant xinès i del conte aparegut a Elles també maten titulat L'assassinat de la venedora de cupons.

Els fils de l'aranya també comparteix el territori del projecte de Barcelona World i mostra els fils de diverses trames on conflueixen delinqüents de baixa estopa i lladres de guant blanc. Tots ells volen fer-se rics i, per aconseguir-ho, eliminaran si cal totes les noses que se'ls posen en el camí.

Però també hi tornen a aparèixer els personatges de la sèrie i les seves petites històries. Hi ha la mare rondinaire i massa gran de la inspectora, amb qui mai no s'ha avingut; en Kàputx, el periodista antisistema; el sergent Serra, preocupat per la crisi dels quaranta; el jutge Milans del Bosch, que té un protagonisme no gens buscat; el nòvio catxes de la inspectora, un membre dels serveis secrets espanyols amb qui té una relació que no sap si li acaba de funcionar; i la resta de membres del seu equip, amb novetats en aquesta segona novel·la.

Encara que els fets que es relaten a la novel·la són totalment imaginaris, el lector hi pot descobrir fàcilment el món on viu, i no només geogràficament. Hi trobarà el Camp de Tarragona i la ciutat de Barcelona. Però per les situacions en què es troben els personatges i el context en què viuen, que és absolutament contemporani, tant per la música que s'escolta en locals, cotxes i domicilis, com per les notícies aparegudes als mitjans.

Aritzeta, fidel al seu concepte que la novel·la negra també ha de ser de denúncia social, torna a dibuixar un món on diuen que la crisi s'està acabant però en què la majoria de la gent de cada vegada és més pobra i uns quants de cada vegada són més rics. On els petits delinqüents són perseguits i els delinqüents de guant blanc sovint queden impunes.

Habitualment, Margarida Aritzeta juga amb el món de la literatura dins la literatura. I aquesta no és una excepció. No és casual que un dels protagonistes d'aquesta novel·la s'anomeni Cordèlio en l'any Shakespeare. Un personatge que no és ni intel·lectual ni llegit sinó tot al contrari que evoca El rei Lear des de la cita inicial fins al final. La novel·la té altres homenatges literaris, com Patricia Highsmith i la sèrie de Ripley, o Jaume Fuster. No debades, la inspectora es diu Mina, diminutiu de Jaumina, Fuster. (Foto: Xulio Ricardo Trigo).

Llegir més »

Montse Palau i el músic Joan Reig presenten a Valls 'L'amant xinès', de Margarida Aritzeta

L'escriptora i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montse Palau; i el bateria d'Els Pets, Joan Reig, acompanyaran aquest dijous, 12 de febrer, a Margarida Aritzeta en la presentació a Valls de la seva darrera novel·la, 'L'amant xinès'. L'acte de presentació es farà, a les 8 del vespre, al restaurant Portal 22,

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols 'El pou dels maquis' i 'Bandoler', Aritzeta torna al gènere negre amb 'L'amant xinès'. Al darrera no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que "la novel·la negra és una novel·la de denúncia".

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta acompanya la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que "pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara", segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita 'L'amant xinès'. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és "un personatge necessari al gènere negre en català".

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar "una època de corrupció on la gent se sent impotent". "Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant", remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè "la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida", remarca l'escriptora.

Llegir més »

Un nou blog amb tota la informació de l'activitat literària de Margarida Aritzeta

Aquests dies es posa en funcionament un nou blog amb tota la informació de l'activitat literària de Margarida Aritzeta. La nova pàgina recull informació sobre les seves darreres obres, enllaços a entrevistes i articles, així com una agenda amb presentacions i altres propostes d'interès. La pàgina s'anirà ampliant progressivament amb l'objectiu d'integrar tota la informació sobre l'escriptora vallenca que actualment es troba en diferents blogs. Paral·lelament, també s'han creat nous comptes de Google+, Twitter i Facebook amb el mateix objectiu d'agrupar tota la informació sota un mateix perfil.

Aquesta reestructuració es produeix coincidint amb l'aparició de L'amant xinès, la darrera novel·la de Margarida Aritzeta. Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler,Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès. no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora.

Llegir més »

'L'amant xinès' es presenta aquest 20 de gener a la llibreria Ona de Barcelona

Aquest dimarts, 20 de gener, la Llibreria Ona de Barcelona (Gran de Gràcia, 217) acull la presentació de 'L'amant xinès', la darrera novel·la de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. L'acte comptarà amb la presència de l'autora i la presentació anirà a càrrec de l'escriptoira especialista en novel·la negra, Anna Maria Vilallonga.

Després de les dues darreres incursions literàries en la novel·la històrica, amb els títols El pou dels maquis i Bandoler,Aritzeta torna al gènere negre amb L'amant xinès. no sols hi ha una història de lladres i serenos sinó que acompleix la premissa de l'autora que “la novel·la negra és una novel·la de denúncia”.

El polèmic complex turístic i d'oci del BCN World projectat a la Costa Daurada, el seu desenvolupament i les inversions urbanístiques i vinculades al món dels casinos i el joc i a l'univers que l'envolta és el que hi ha al darrere de la trama de la novel·la. Però també el terratrèmol generat per les activitats d'una important empresa situada a pocs quilòmetres de la façana marítima. I el viatge de negocis a la Xina d'una dona, tot just abans d'aparèixer morta, acompanyant empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex que “pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara”, segons l'autora.

L'encarregada d'esbrinar el misteri de la novel·la és la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra del Camp de Tarragona. Un personatge que Aritzeta ja va començar a dibuixar en una narració curta apareguda al volum Elles també maten, de l'editorial Llibres del Delicte, la mateixa que també edita L'amant xinès. I que l'escriptora vallenca avança que formarà part d'una sèrie perquè és “un personatge necessari al gènere negre en català”.

I és que a L'amant xinès i a la col·lecció hi ha molt de reivindicació. L'edició, en color groc i vermell, és en bona part un homenatge a la mítica col·lecció del gènere de La Cua de Palla. A la novel·la hi trobem la presència d'una dona com a detectiu. Però Margarida Aritzeta també empra la ficció de la novel·la per denunciar “una època de corrupció on la gent se sent impotent”. “Als anys setanta, Jaume Fuster ja ho va fer literàriament quan els periodistes no podien explicar la realitat del que estava passant”, remarca l'autora. D'aquí que, possiblement, el nom de Mina Fuster sigui un altre homenatge d'aquesta novel·la lligada a la realitat social que retrata perquè “la diversió està molt bé però hi ha alguna cosa més en aquesta vida”, remarca l'escriptora.

Llegir més »

"Bandoler" es presenta a la sala Dune de Valls amb l'autora, Murmur i el GTP

La sala Dune de Valls acull aquest dimarts, 22 d'abril, a dos quarts de 9 del vespre, la presentació de "Bandoler", de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta, en una vetllada que combinarà novel·la, música i lectures dramatitzades de l'obra que reconstrueix la vida del bandoler Joan Serra, conegut com la Pera. Amb aquest acte, la sala Dune també presenta la seva proposta que ha batejat, precisament, com Espai Cultural la Pera.

La nit de "Bandoler" a la sala Dune tindrà la participació de l'autora, que farà una breu presentació de la novel·la on el protagonista intenta recuperar alguns dels esdeveniments que va compartir amb el bandoler pels pobles de l'Alt Camp. També es comptarà amb l'actuació del grup vallenc Murmur, que precisament ha presentat fa unes setmanes a la sala el seu darrer disc, "Desmemòria". Els acompanyaran els actors del Grup del Teatre Principal (GTP) de Valls que oferiran lectures dramatitzades de diferents fragments de l'obra.

Margarida Aritzeta és escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. La seva primera obra publicada és l'assaig 'Carrasclet-Veciana, elements per a l'anàlisi de la guerrilla antiborbònica (1979)'. Va obtenir el Premi Víctor Català de contes i narracions, l'any 1980, per 'Quan la pedra es torna fang a les mans', i el Premi Sant Joan de narrativa, el 1983, per' Un febrer a la pell'. Des d'aleshores ha publicat nombroses obres, adreçades al públic infantil i juvenil, novel·la, novel·la de gènere: negra, de ciència ficció i fantasia mítica.

Els orígens de Murmur es remunten a l'any 1991 quan des de l'institut funden Canya Verda. El 1994 es reinventen amb Murmur i el 1996 treuen al mercat el seu primer disc, "Alien Fay" i el 2010 treuen un treball homònim de la banda. Des de llavors, el grup de Valls s'ha mantingut fidel a la seva manera de fer sense perdre el seu particular caràcter descarat i directe. El nou disc, "Desmemòria" combina moments suaus i de molta intensitat i ha estat cuidat i construït com una petita peça d'artesania.

El GTP és una entitat històrica i activa del panorama teatral vallenc que combina espectacles tradicionals, com són els Pastorets, amb muntatge de nova creació com "Titant de classe". Recentment han portat a terme amb molta acollida "Les Bambolines del Teatre Principal", un seguit de visites teatralitzades al Principal de Valls, un dels teatres més antics del país tot i explicant algunes de les anècdotes més sorprenents i ben guardades del teatre vallenc recorrent els indrets més amagats a la vista del públic habitual.

Llegir més »

La novel·la "Bandoler", de Margarida Aritzeta, es presenta a Alibri de Barcelona

La novel·la "Bandoler", de l'escriptora Margarida Aritzeta, es presenta aquest dimarts, 8 d'abril, a les 7 de la tarda, a la Llibreria Alibri de Barcelona, al número 26 del carrer Balmes. La presentació anirà a càrrec de l'escriptora Anna Maria Villalonga i de l'autora. Un cop acabat l'acte, els assistents podran degustar una copa de vi gentilesa de Torres.

"Bandoler", crea una ficció a partir del personatge de Joan Serra, conegut com La Pera. Al carrer dels Tallers de Barcelona, l'any 1874, el vell rellotger i fabricant d'autòmats Philip Lassagne viu obsessionat per recuperar els records de la seva infantesa, dels anys que va compartir camins amb el bandoler. I de manera especial, per reconstruir el destí de qui va ser l'amant de Joan Serra, la jove Maria Rodon, de qui es va enamorar quan tenia 10 anys.

Amb aquest objectiu, Lassagne ha enviat un marrec a recórrer els pobles de l'Alt Camp per reconstruir el viscut a partir de les anècdotes que el xiquet li va desgranant tal i com les hi han explicat. Històries del bandoler que fluctuen entre la versió llegenda, la versió que ha quedat entre la gent del territori i el que en recorda el vell.

Però les narracions no li permeten refer què va passar amb Maria Rodon el dia que la Pera va ser detingut, penjat i esquarterat. Aquell dia que Lassagne va trobar l'amant del bandoler embogida i cridant frases que no aconsegueix recordar. No sap què li va fer ni què li va dir. Sols que als pocs dies el va acollir una troupe de gitanos i que havia perdut la memòria i les ganes de viure.

Ara, passats els anys, recordar aquells esdeveniments és l'únic objectiu de Philip Lassagne. Entre històries de la Pera compartides amb el marrec, vol construir un autòmat que parli i reprodueixi el crit que aquell dia va fer Maria Rodon i resoldre així el terrible dubte que durant anys l'ha estat torturant. Són anys de canvis però també d'històries que tornen.

Llegir més »

El Born Centre Cultural de Barcelona presenta la novel·la "Bandoler"

El Born Centre Cultural de Barcelona fa aquest dimecres, 26 de març, a les dos quarts de 8 del vespre, un acte públic de presentació de les novetats editorials del proper Sant Jordi del gènere de la novel·la històrica. Entre les obres que es presentaran hi ha la novel·la "Bandoler", de Margarida Aritzeta, que ha estat seleccionada pels organitzadors. L'acte consistirà en una introducció de l'obra i la lectura d'un fragment breu del text. També s'oferirà l’oportunitat que un dels assistents pugui guanyar un lot amb les novel·les presentades a través d'un concurs-endevinalla sobre aquestes novetats literàries.  Aquest acte serà conduït per l’escriptor Màrius Serra i comptarà amb la presència d’autors com Martí Gironell, Enric Calpena, Gemma Freixas, Jordi Mata, Rafel Nadal, Carla Gràcia o Albert Vilaró, entre d’altres.

La vetllada inclou també el lliurament del Premi Borni 2014, el primer premi literari que es concedeix als lectors. Els participants han hagut de detectar, enviar i argumentar anacronismes o desajustos en obres que hagin llegit. Aquests han estat valorats per un jurat constituït per Enric Calpena, Jordi Galceran, Albert Sánchez Piñol, Màrius Serra i Quim Torra.

El lector que hagi enviat el millor serà premiatrebrà una lupa –el Premi Borni–, la col·lecció completa dels llibres editats pel Born CC i un passi gratuït per a totes les activitats organitzades per aquest centre durant el 2014. Per exemple, Hamlet, la tragèdia de Shakespeare, està basada en un personatge del segle X. En un moment de l’obra, l’oncle de Hamlet parla d’un canó… quan ben bé fins entrat el segle XIV no n’hi podia haver cap.

Llegir més »